- Caiguts en mans de la nit
Què faig si m'embriague quan no estàs i dorm amb tu, somiant amb altra falda ballant.
Què vaig a fer si oblide quan tu recordaràs i recorde quan cridant jures «mai mes»!
Què faig amb el blindatge del meu cor, no està fet a prova del teu ventre, ni testat a tan altes temperatures distants, ni a l'última copa, ni al pròxim bar.
I què faré quan hipoteque el meu futur, oblidant temps passats caiguts en mans de la nit.
Què puc fer si ara no estic tan segur?
Després del teu llamp cauré rendit al llit.
- Digues
Digues si t'il•lumina aquest somriure, digues si desitges que sempre brille.
Digues quines paraules podré dir-te, digues si tot el que vull és possible!
Digues un poema, el que més t'agrade i mentre el llisc poder acariciar-te.
És hora de dir-me!
Digues si tinc encara prohibit fregar-te els peus, el coll i el melic.
Digues com puc tornar-te a sorprendre, cridant t'estime i que el món s'assabente.
Digues si en despertar de matinada et falten les besades que et donava.
- En les nostres mans
Ja no veig baixar les aigües clares pel meu riu.
No queden peixos, no en queda cap viu!
I ningú se'n adona que hi ha coses que mai no hauríem de perdre.
Queda poc perquè els pulmons del món diguen ja prou!
Incendis i la desforestació escalfaran la terra, canviarem els cants d'ocells per cants d'indústria.
No m'ho crec, com en un món que veig tan avançat, els mandataris no han aturat ja la injusta destrucció del benestar de les persones de la terra.
- Silenci
Atura't, tanca la boca escoltant quan ningú no diu res!
Quan parles, solta paraules que es calen en qualsevol ment…
Escolta't, busca el silenci, ell et respondrà a tu mateix.
Millor ser dels que no saben que opinar de tot malament.
Aprèn l'element amb el que han creat mil meravelles.
Fes-te amb el silenci, controla els impulsos, ajuda't be d'ell.